Les Verges

LES VERGES

      Santa Úrsula (en llatí vol dir "óssa petita") es creu que va néixer a Cornualla (Regne Unit) i morí a Colònia (Renània, Alemanya) . És venerada com a santa per l 'Església catòlica i la seva festivitat és el 21 d'octubre. La tradició que narra el seu martiri no té base històrica i se'n dubta que realment existís. Per això, va ser suprimida del Calendari romà que marca les celebracions, però es va mantenir el seu culte als llocs on és tradicion i al Martirologi romà, la llista oficial de sants.

       Conta una llegenda, sense base històrica, que fa molts d'anys hi havia una princesa de la Britania anomenada Úrsula. El seu pare el rei Donatu de Dummònia, va tenir problemes polítics amb un príncep pagà, Conan Meriadoc , que aparegué amb 11.000 soldats. Per tal de solventar els problemes i arribar a la pau, el rei Donatu li va oferir a la seva filla com a esposa, i el príncep va acceptar. N'Úrsula era una jove de gran bellesa i, en secret, havia consagrat la seva virginitat a Déu, per la qual cosa volia negar-s'hi. Però en un somni se li va aparèixer un àngel que li va aconsellar que no ho fes, ja que de fer-ho ocasionaria una guerra molt cruenta. Úrsula, per tal de guanyar temps va demanar d'endarrerir el casament durant tres anys, esperant que el seu promès es convertís al cristianisme i canviés d'idea.

      Varen quedar que es casarien en el país del príncep i que n'Úrsula viatjaria juntament a 11000 verges pels soldats.

      Així tots varen embarcar en un viatge cap a Armòrica, passant primer per Roma. Durant el camí, una gran tempesta va desviar el seu vaixell cap un port gal, i, d'allí, seguint el Ren, van arribar a Colònia i, a peu, a Roma. Allí van convèncer el papa Ciríac (no es coneix la seva existència) i el bisbe de Ravenna Sulpici, a unir-se al grup.

     Però les desgràcies no havien acabat. En arribar a Colònia, que era atacada pels huns, van ser fetes presoneres. El rei dels huns, Àtila, va quedar enamorat per la bellesa d'Úrsula i li va demanar que fos la seva esposa. En negar-se va ser assagetada fins a morir i les 11.000 verges foren decapitades. Per això se representa a Santa Úrsula amb una sageta a la mà, amb un estendard; amb corona, amb un grup de dones (les 11.000 verges); en una nau amb altres dones.

Pintura de Hans Memling , al Reliquiari de Santa Úrsula , 1489 (Bruges, Memlingmuseum)

      Així el príncep Conan Meriadoc i els seus 11.000 soldats es varen quedar sense esposes.

     Aquesta llegenda, que te innumerables variants, es basa en una inscripció del segle IV o V a l'Església de Santa Úrsula de Colònia, que es deia que havia estat edificada sobre el lloc del martiri de les santes. Segons una antiga tradició a Colònia, cap al segle V, hi havia hagut unes joves màrtirs, entre dos a onze. Res a veure amb les 11.000, nombre que es dóna al segle IX. La confusió podria haver estat pel nom propi d'una de les verges, Undecimillia o Ximillia, que coincideix amb el nom llatí del nombre onze mil. Una altra versió diu que la inscripció abreviada "XI. M. V.", que vol dir "onze màrtirs verges", va ser erròniament interpretada com a nombres romans, "onze mil verges". També es diu que l'error prové del fet que, en trobar unes relíquies, una anotació deia que eren d'una atl.lota anomenada Úrsula, que tenia onze anys: en llatí undecimilia, que va ser interpretat com a undicimila, que és 11.000.

     Malgrat tot la devoció a Santa Úrsula i les Onze Mil Verges s'estengué arreu d'Europa durant l'Edat Mitjana.

     Àngela Merici, l'any 1553 va fundar la Companyia de Santa Úrsula dedicada a l'educació de nines, per la qual cosa va passar a ser considerada com patrona de les estudiants.

      Inclús Cristòfor Colom va batejar les Illes Verges en honor de les santes màrtirs.

     Aquesta llegenda ha duit lloc a la revetla del dia 20 d’octubre, una festa en què les al·lotes fadrines, són obsequiades amb serenates per part dels joves i aquestes agraïdes els conviden a menjar bunyols i a beure moscatell. També, però el dia 21, els joves regalen a les seves estimades un clavell vermell i elles els conviden a menjar bunyols.

Bunyols