Es Foner Balear: Sant Antoni

SANT ANTONI

Temps era temps, quan els animals parlaven...

Sant Antoni Abat va néixer a Coma, prop d'Heraclea (Egipte) (251?-356), en el si d'una rica família cristiana amb predecessors que havien patit martiri. Ja de nin va demostrar tenir fusta de sant. Orfe als vint anys, la germana va quedar al seu càrrec. Inspirat per les paraules de Jesús que va escoltar durant una missa ("Si vols ser perfecte, ves i ven tot el que tens i dóna-ho als pobres"), va disposar part de la seva rica herència a garantir el manteniment i futur de la seva germana, i la resta la va lliurar als pobres.

Se'n va anar a viure al desert, al Pispir, la regió dels sepulcres, considerada pels antics egipcis com l'estatge del diable. Durant la seva ascesi coneixé a Pau el simple, considerat degà dels anacoretes del desert, a qui va veure morir i enterrar amb l'ajuda de dos lleons. Segons explica Sant Atanasi-deixeble seu-, va ser en el desert que sant Antoni va patir fortes temptacions del dimoni, a les que va aconseguir vèncer, no sense grans esforços i despreniments personals, arribant a assolir una sòlida vida de santedat. Sens dubte, la seva relació amb els animals el va ajudar en el seu creixement personal-qui conviu amb animals sap que, generalment, aquesta relació els fa millors persones. La dieta dura i les feines que feia van minar la seva salut, però va viure molts anys (suposadament fins els 105 anys).

Al 285 es va retirar a les muntanyes d'Egipte oriental en un castell abandonat on va viure 20 anys. Al 305 va tornar a la vida comunitària i es rodejà de deixebles, es diu que feia miracles; amb els seus seguidors va fundar dos establiments a les muntanyes orientals i un altre prop d'Arsinoe, i ell mateix passava el temps en algun d'aquests establiments.

Al 311 sota l'emperador Maximià va intentar morir màrtir, però no ho va aconseguir. Va fundar un nou establiment conegut com a "muntanya de Sant Antoni" i es va relacionar freqüentment amb Sant Anastasi, bisbe d'Alexandria. Quan aquest fou exiliat va intentar el seu restabliment intercedint davant l'emperador Constantí el gran, que no li va concedir però el va convidar a Constantinoble, proposta rebutjada per Antoni.

Es va oposar als arrians. Encara va veure la restauració d'Atanasi als 104 anys, i va anar a Alexandria, però va tornar a les muntanyes on va morir el 17 de gener del 356. Fou enterrat en secret al Monestir de Sant Antoni (Desert oriental d'Egipte); al 561, el seu cos fou traslladat a Alexandria; al 663, a Constantinoble; al s. XI, a Saint-Antoine-l'Abbaye (Isère, França), que es va convertir en lloc de pelegrinatge. Es conserven una vintena de cartes suposadament seves però només set son amb seguretat genuïnes. Sant Anastasi va escriure la seva vida.

Sant Antoni visitant Pau l'Ermità, per D. Velázquez, 1636-1638 (Madrid, Prado)

La seva llegenda ens explica un viatge fabulós en pelegrinatge durant el qual el sant es troba -i s'enfronta- amb éssers fantàstics (un centaure, un sàtir i un llop, gegants, etc) i amb les temptacions mundanes, que li posen entrebancs en el seu camí. Es diu que el diable el va temptar amb diverses visions mortificants i pecaminoses, però sant Antoni s'hi va resistir. Finalment, una plèiade de dimonis el van assaltar de nit i el van apallissar. La nit següent, els dimonis van retornar a la cova, convertits en mosteles, per reobrir-li les ferides. Déu va llançar un braç de llum a la cova que va atemorir els diables, que no van retornar mai més. La proesa es va anar estenent arreu i es van multiplicar els seus deixebles.

El 17 de gener de 356, Antoni, ja molt ancià, va morir en un dels vessants del mar Roig, de la muntanya Colzim. Precisament, aquesta data va ser l'escollida per a la seva celebració. Situada a principi de l'hivern, va quedar incardinada en un conjunt de celebracions precristianes relacionades amb els cicles agrícoles. Les cultures més arcaiques ja van relacionar el mes de gener amb els seus rituals de fecunditat, de purificació i reinici de cicle. Amb l'aparició del cristianisme algunes d'elles es van convertir en benediccions (Ses Beneïdes), mentre altres van subsistir més o menys igual (els balls i sopars al voltant de les fogueres, per exemple). Aquest període, el de principis d'hivern, també s'ha de relacionar amb la relaxació d'algunes pautes socials, degudes a una major disponibilitat del temps de lleure (durant el mes de gener el treball del camp no és tan exigent com en altres èpoques de l'any) que es traduïen en carnestoltes i balls. Sens dubte, aquestes antigues tradicions van configurar la festa de Sant Antoni, tal com la coneixem a Balears, Catalunya i València, i amb certes similituds en altres punts de la Mediterrània. De immemorial, per tant, per Sant Antoni es beneeixen els animals, en un context de festa carnavalesca amb foguerons, i balls, amb bons vins i viandes.

Temptació, pel Mestre del Tríptic de l'Observança, ca. 1435 (Nova York, Metropolitan Museum of Art)

Pintura de Sassetta, 1435 (Siena, Pinacoteca nazionale)

Talla del s. XV (Volkertshaus, Bad Waldsee, Landkreis Ravensburg) abat; Pare Venerable, Portador

Se'l representa vell i amb barba, amb una gaiata en forma de "tau" i amb una campana penjada; amb un porc (a Occident); amb un llibre; amb una creu en forma de "tau" (creu de Sant Antoni); com a monjo; com a ermità essent temptat per dimonis i figures femenines És considerat "Pare de tots els monjos"

La seva festa és el 17 de gener (catòlics i ortodoxos); 30 de gener (coptes), essent una celebració important en els països d'influència cristiana.

Sant Antoni és considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics, així com dels traginers. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida; és per això que popularment se l'anomena Sant Antoni del porquet i, també, Sant Antoni dels ases. Cal no confondre'l amb sant Antoni de Pàdua.

El porc és un animal associat a la iconografia i a la llegenda del sant, és una de les primeres fonts d'alimentació humana dels pobles del Mediterrani, a excepció d'aquells que practiquen les religions musulmana i jueva, que el tenen prohibit. El porc és l'animal més important per a l'alimentació en aquesta època de l'any i per això també és protagonista de rifes, ja sigui de l'animal en viu, com dels embotits corresponents, en moltes celebracions de Sant Antoni. El porc és passejat, acompanyat solemnement per música tradicional, pels carrers del poble de ciutat en un acte que serveix alhora per anunciar la proximitat de la festa de Sant Antoni i per recaptar fons per a l'organització dels actes.

Com a tradicional protector dels animals útils per a les feines del camp, se celebren en honor seu gran nombre de festes populars relacionades amb ells, per tal d'obtenir la fertilitat dels animals i dels aliments, i la seva purificació. En el passat va ser una festa clau en moltes poblacions, essent la festa major d'hivern o festa major petita. Actualment, el seu arrelament és un fet, tot i que la desaparició dels animals de treball podia fer pensar en l'extinció de la festa. Als països de parla catalana, la devoció popular al sant es remunta al segle XII, per la influència dels pelegrinatges a l'abadia de Sant Antoni propera a Viena del Delfinat.

La invocació a Sant Antoni està encaminada a obtenir la fertilitat dels animals i dels aliments, i la purificació, i és hereva de bona part d'antigues advocacions precristianes amb idèntics propòsits. La devoció popular al sant es remunta al segle XII i ha generat, durant tots aquests anys un bon nombre de manifestacions festives. Com a patró del gremi dels traginers , el sant beneeix les cavalleries i presideix les Beneïdes. la festa també compta amb la presència de grans focs, fogueres , de dimonis, i d'un bon nombre de balls, cançons i tradicions gastronòmiques pròpies.

Sant Antoniet

A Palma, aquesta festa és coneguda com Ses Beneïdes de Sant Antoni, i sempre s'ha articulat al voltant del que va ser l'antic convent-hospital de Sant Antoni de Viana, conegut popularment com el convent de Sant Antoniet, ubicat al carrer de Sant Miquel . Els antonians es van fundar al segle XIII a Ve, al Delfinat de França, primer com una confraria i després com a ordre (per aquest motiu a Sant Antoni Abat se'l coneix també pel de Viana). Aquesta ordre es va instal · lar a Palma no molts anys més tard que fos conquerida l'illa per Jaume I.

Actualment es conserven l'església i el claustre construïts durant el segle XVIII fruit de profunda reforma que va patir el convent en aquesta època. Tant el temple com el claustre estan configurats a partir d'una planta el · líptica. Aquests dos espais, relacionats amb la sala capitular barroca de la catedral, constitueixen l'exemple més complet construït a Palma del concepte d'espai barroc d'influència italiana. Els especialistes relacionen l'arquitectura d'aquest convent amb el de Sant Andrea al Quirinal de Bernini.

Durant segles, en la festa de ses Beneïdes els genets més joves, molts d'ells disfressats de manera grotesca, muntaven aldarulls pels carrers de la zona de Sant Miquel. Oficialment la festa s'iniciava al matí amb una missa al convent. Posteriorment, un sacerdot vestit amb roquet i estola sortia al carrer i se situava després d'una tauleta sobre la qual hi havia un petit cub amb aigua beneïda i una bacineta per recollir les almoines. Pel carrer de Sant Miquel-de l'església del mateix nom cap al convent Antoniano-acudien, un darrere l'altre, els cavalls, muls i ases amb les crineres i cues bellament ornamentades amb cintes de mil colors. Els èquids eren muntats pels propis propietaris o pels criats. Un a un anaven parant davant del sacerdot, el qual deia una breu oració en llatí, després mullava l'aspersorio a l'aigua beneïda i els anava esquitxant. Després el genet solia dipositar una almoina a la bacineta i continuava el recorregut pel carrer Sant Miquel cap al carrer Oms.

Aquest espectacle era vist per nombrós públic que obligava als genets a desplaçar-se amb compte de no ferir a ningú. Això passava al llarg del carrer Sant Miquel, però en arribar a la costa del carrer Oms el genet la baixava al trot per després continuar al galop per la Rambla fins arribar a la corba del Teatre Principal. Allà els genets es dispersaven. També n'hi havia que preferien baixar per l'encara més empinada costa de la Pols.

Aquest dia també es rifava un porc, es porc de Sant Antoni, que solia ser l'exemplar més gran de la porcada del convent. Els diners guanyat amb la rifa anava destinat als malalts afectats pel foc de Sant Antoni, els quals eren assistits pels antonians.

A diferència d'altres pobles de Mallorca, a Palma no s'ha celebrat tradicionalment la revetla), encara que en l'actualitat si es celebren en diferents punts del municipi.

En l'actualitat, Ses Beneïdes de Sant Antoni, se segueixen celebrant. Ara, la majoria de cavalls, matxos i rucs han estat substituïts per mascotes (cans, moixos, fures, lloros ...), però el sacerdot segueix beneint i esquitxant amb aigua beneïda, sota l'atenta mirada de l'escultura de Sant Antoni Abat que presideix la façana del convent.

Un dels elements més coneguts arreu de l’illa de Mallorca durant la Festa de Sant Antoni Abat són els balls de Sant Antoni i els dimonis i les gloses, que formen un important llegat de la cultura popular mallorquina. Vet ací algunes de les gloses anònimes, populars, més conegudes arreplegades en festes:

Sant Antoni gloriós                                  Sant Antoni de Viana
de Viana anomenat                                          dia desset de gener
sigau nostro advocat                                       qui beu primer i darrer
de tot perill guardau-mos.                              sempre beu de bona gana.

Sant Antoni para lloves                                    Sant Antoni i el dimoni
per dins mates i clapers                                    sortiren ben dematí
per guanyar quatre doblers                             han passat sa nit de juerga
per comprar sabates noves.                             i ara no podran dormir.

Sant Antoni va per mar                                    Sant Antoni va morir
sonant una campaneta                                     a més de cent anys d'edat
amb sa seva guitarreta                                     sa seva immortalitat
tots es peixos fa ballar.                                      encara regna per aquí.

Noltros som una quadrilla                                Sant Antoni gloriós
que venim a refrescar                                        de damunt sa muntanyeta
tant si es Toni com Tonina                               guardau-mos una cabreta
sa botella m'heu de dar.                                    vos que sou tant bondadós.

Sant Antoni gloriós                                            Sant Antoni gloriós
és patró dels animals                                         vos que sou sant i sabut
lliberau-nos dels impostos                                donau-nos força i salut
i des nostros concejals.                                      i doblers per gastar-los.

Una paraula ben dita                                         Sant Antoni diu a sa mare:
basta per alegrar-mos                                       "Feis-me ses butxaques grans,
Sant Antoni donau-mos                                    que hi capin sis o set pans
tabac per omplir sa pipa.                                  i set o vuit sobrassades".

Sant Antoni ha vengut                                      Sant Antoni n'és vengut
amb un ase amb quatre cames                        dia desset de gener;
mos ha duit ses ensaïmades                             venturós s'homo que té
i una botella de suc.                                           dona i no el fa banyut.

Sant Antoni és un sant                                      Sant Antoni, un bon Sant
que té fama de miraculós                             sempre ajuda als animals
el dimoni és un bergant                                    i el dimoni, mal dimoni
banyut, fals i envejós. es passeja fent el mal.

Sant Antoni gloriós                                           Sant Antoni i el Dimoni
guardau-nos aquesta bóta;                            anaven cap a ciutat;
de vi no en begueu gota,                                  quan en cara eren a Inca
ja en beurem noltros per vos.                         el dimoni anava gat.

Sant Antoni és un bon sant

i qui te un dobler li dona

perque hem guard s' animal

ant si és de pèl com de ploma.

COSTUMS DEL DIA DE SANT ANTONI

- Estava molt mal vist fer matances.

- Aquest dia és considerat la festa dels animals per la qual cosa no se’ls feia treballar, era costum donar-los un pinso extraordinari i fer-los objecte d’un tractament respectuós. També

era mal vist tenir-los fermats.

-Després de les beneïdes i les cavalcades se’ls deixava a lloure per dins una tanca.

- Es guarnia els animals amb els millors arreus, sovint amb corretjam fet expressament per aquell dia. Els genets, igualment, vestien llurs millors robes i, com els animals, lluïen el bo i millor que tenien. Els cascavells, campanetes i d’altres elements sonors igualment que les cintes de coloraines tenen caràcter d’amulet i de protecció contra els mals esperits.

ELEMENTS SIMBÒLICS DE LES FESTES DE SANT ANTONI

Encesa de foguerons: forma part dels rituals primitius del culte al Sol. Els dimonis peguen bots, fan cabrioles per damunt el foc i ballen al seu voltant talment els xamans i bruixots primitius. El fogueró representa la victòria de la llum sobre les tenebres. Dia 17 de gener és molt proper al solstici d’hivern (22 de desembre). El foc simbolitza el “renaixement” del sol, element masculí que fertilitza la terra. Els nostres avantpassats estaven convençuts que agafar les cendres dels foguerons de Sant Antoni i escampar-les pels sementers afavoria

les collites. Es considera el Foc com a fill del Sol que va arribar a la Terra a través del llamp. El nostre calendari és eminentment solar si bé incorpora també el còmput dels antics calendaris lunars, pel que fa a les setmanes i als mesos. Els foguerons (presents a les revetles de sant Antoni i de sant Joan), les rodes de foc, les danses i balls en rotlle són símbol de la força del sol. La cultura popular té moltíssims refranys que fan referència al fet que les hores d’irradiació solar es recuperen:

Per Nadal, creix el dia una passa de gall,

Per sant Esteve, una passa de llebre,

Pels reis una passa de vell,

Per sant Antoni, una passa de dimoni.

Sant Antoni: durant el mes de gener el cristianisme va col.locar les festes dels sant barbuts: Sant Antoni, Sant Pau i Sant Maur. Segons Joan Soler: Aquest barbuts recorden Saturn, el vell Cronos de llarga barba blanca, incorporat al santoral cristià amb les Saturnalia, en el canvi de l’any, origen remot del Carnestoltes. En les celebracions d’aquesta diada s’acullen ritus precristians de l’hivern, de fertilitat i purificació.

Dimonis: segons Antoni Gili, els dimonis són reminiscències llunyanes dels antics xamans i bruixots que entorn del foc dirigien els rituals en pro de la fecunditat de la tribu a la qual pertanyien a fi d’assegurar la seva supervivència i també en pro de les bones collites. Un component ritual molt primitiu és el fet de saltar damunt el foc, acte que es creia, comportava la consecució màgica de la fecunditat. Un element importantíssim del dimoni o millor dit “bruixot” és la garrota: En els pobles de Mallorca encara segueixen aquesta cerimònia del salt sobre el foc dels dimonis. I ho fan proveïts del seu emblema més característic: la canyafel.la, el simbolisme sexual de la mateixa, representatiu de l’organ sexual masculí, l’evidencia perfectament el mateix origen etimològic de la paraula: canya fel.la, és a dir, fàl.lica. No és casual, doncs, el fet molt popular a Mallorca de cantar cançons verdes aquesta nit màgica presidida pel foc. Diu Antoni Gili: podem encara percebre en el to de la festa actual un deix orgiàstic que, si avui no va més enllà del cant bullangós i d’un sanitós empinar el colze, degué constituir en altre temps una autèntica i desenfrenada orgia.

Cavalcades: tothom que tenia un animal de sella o de bast compareixia a la plaça del poble per fer una cercavila. La cavalcada remet a la processó, a la desfilada seguint un ordre, un fenomen ancestral conegut gairebé en totes les religions, amb relació amb el mite de l’etern retorn als orígens.

Porc: per a la cultura catalana el porc és un animal totèmic. Per a les cultures índies de les planures d’Amèrica del Nord és el bisó. En canvi per als celtes és el porc senglar. Les relacions que mantenim els mallorquins en particular i els catalans en general amb el porc està marcada per la simpatia i la gratitud ja que tot ens ho dóna i no deixa desperdici. És per això que el dia de Sant Antoni està mal vist matar el porc però en canvi al caliu dels foguerons torram porc (botifarrons, llengonissa, sobrassada, xulla...). Igualment la matança del porc és un ritual que encara no fa molts anys durava dos dies. Menjam porc per Sant Antoni i també per Nadal (porcella rostida) continuant una creença primitiva i pre-cristiana que considera el porc com l’esperit del gra en forma d’animal. Diu Joan Soler a l’Enciclopèdia de la Fantasia popular catalana: Sant Antoni abat o “del porquet” pren el relleu de l’antiga divinitat protectora dels porcs, fura de l’esperit del gra. El crit que els porquers arrien als porcs quan volen fugir és “sus” o “ust” (en llatí ‘sus’ vol dir ‘porc’). El porc és un animal totèmic, antiga representació de l’esperit del gra; la seva carn és prescrita en l’àpat de Nadal.

Rifa del porc: es rifava un porc per recollir doblers destinats a la comunitat els frares antonians que recollien els malalts de lepra. Els comerciants del carrer de Sant Miquel de Ciutat, on està situat l’edifici de Sant Antoniet (antic hospital de leprosos) han recuperat aquest costum. Aquesta comunitat es va dissoldre quan els avenços de la medicina van fer minvar la llebrosia. A Ciutat és costum rifar el porc més gras de tota l’illa. Com que generalment de tan gras no podia caminar, el porc era passejat en carro pels carrers de la ciutat al so d’una tonada de xirimia especial.

L’any 1879, el govern de Madrid va prohibir la rifa del porc per afavorir la “lotería nacional”. Tot i la prohibició el poble mallorquí va continuar fent-la fins avui.

Beneïdes: en els ritus solsticials primitius un element important és l’aigua que en el nostres cas fa acte de presència en l’acte de beneir. Per altra part, en anys de sequera, és costum intercedir a Sant Antoni que, com a protector de la pagesia, dels conreus i dels animals, afavoreixi la pluja. De fet, ens trobam davant la cristianització de les danses primitives demanat la pluja. L’aigua és un símbol ambivalent. Té un aspecte positiu i un altre negatiu. Evidentment, l’aigua de les beneïdes és la mateixa aigua del ritual iniciàtic del baptisme cristià que a la vegada continua la creença primitiva d’entendre l’aigua com a mantenidora de la vida en un cicle constant que mai no s’atura: pluja, fonts i rius, mar, evaporació i novament la pluja fecundant, símbol alhora aquàtic i celeste, com la rosada matinal.

Corregudes: curses de tota mena, amb cavalls i amb ases, amb sella, a pèl, amb la sella descordada, etc. També es feien curses amb cintes.

Carrosses: A Mallorca la festa de Sant Antoni pren aspectes carnestoltes que s’estenen per les diades immediates a aquest període . És per això que que alguns participants van disfressats de manera grotesca a les carrosses.

Canya: a Mallorca és costum endiumenjar les carrosses amb canyes silvestres perquè des de temps immemorials hem considerat la canya, de la qual es fan instruments musicals com el flabiol, com un amulet màgic que allunya els mals esperits. D’aquí ve el costum ancestral de posar una canya dreta, o una granera amb mànec de canya, al costat del llit o darrera la porta.

Pi: el dia de Sant Antoni (17 de gener) a Pollença fan la davallada del pi. Aquest arbre en la nostra cultura és un símbol d’immortalitat. Segon l’Enciclopèdia de fantasia popular Catalana de Joan Soler: A les festes dinosisíaques gregues, un gran pi era dut en processó i plantat enmig de la plaça; al seu entorn, orgies i embriagueses de vi, escenes amb pells i banyes de boc, orígen de la tragèdia (tragos= boc, i aoído= vi); d’aquí la relació del pi amb el vi. D’aquí també el fet que els cellers de Mallorca anuncien l’arribada del vi novell amb una branca de pi al portal.

Balls: començava el dissabte de Sant Antoni després de l’encesa de foguerons i durava fins a trenc d’alba. A Artà es van fer fins a principis del segle XX. El ritual acabava donant la benvinguda als primers raigs de sol.

Glossades: Per Sant Antoni eren molt habituals els combats de glossadors. A Manacor han recuperat aquesta tradició.

Mostres de teatre popular casolà: posaven en escena les temptacions de sant Antoni però en un pla còmic i gairebé infantil i en les quals el dimoni n’era la figura més destacada.

Fer captes: El jovent, en cercavila pels carrers, de casa en casa, cantant i tocant instrument capta menjar o doblers per després celebrar una berenada amb motiu d’una festa popular. Era costum amenaçar als qui no donaven res amb una desgràcia.

Fogueró dels quintos: A molts pobles els quintos, a més de fer captes, fan un fogueró per a Sant Antoni i endiumengen carrosses per a les beneïdes.

Sant Antoni, dia escollit per a:

- Llançar-se a nedar per més freda que sigui l’aigua ja que es creu que guarda de mals i porta bona sort. Aquest costum el trobam desplaçat en alguns llocs a Nadal o a Cap d’Any.

- Plantar rosers.

- Posar els picarols i les esquelles al bestiar, especialment el de peu rodó i forcat: Les esquelles del bestiar sembla que responen a un antic culte solar i lunar de caient màgic encaminat a guardar els animals de mal donat i de l’atac dels mals esperits. A l’edat de bronze ja es troben esquelles d’aquest metall, de marcat caràcter màgic (Joan Amades).

DIMONIS DE MALLORCA