Un dels
costums més perticular per Nadal a les Illes Balears son les
neules, antigament també anomenades “garrits penjois”. Es
penjen des de Advent fins els reis.
Ni
ha que relacionen les neules amb el manà de l'exode del poble
judeu, unes formes rodones i planes que Déu els enviava cada
dia per menjar. Algun pagesos després de sembrar el blat diuen
la bendició: “Que Déu mos du una bona maina. Amén”,
desitjant una bona recollita. Segons el diccionari de Mn. Alcover,
Català, Valencià, Balear, maina i mannà tenen el
mateix significat.
El
costum de guarnir les esglésies amb neules artística i
artesanament elaborades és propi del Nadal de l'Illa de
Mallorca, malgrat que antigament havia estat un costum molt extès
a tot el territori català. Entre els segles XVI i XIX, era
costum a les Balears adornar l'altar major amb unes cintes de les
quals penjaven neules de forma completament oberta, acompanyades de
diverses fruites naturals té el seu origen en les ofrenes que
els fidels feien per Nadal en senyal d'ofrena. L'engalanament es
mantenia durant totes les festes de Nadal fins que, després de
la festivitat de Reis, els més petits se les menjaven.
Segons
diuen, l'Arxiduc Lluis Salvador va quedar sorprés quan a
Matines, la Sibil.la amb la seva espasa tallava una corda on penjaven
unes formes rodones plenes d'atmetla molta amb sucre, llimona i
canyella (coca de torró) que els nis/recollien. Algunes
vegades també tallava el fil d'una coca bambapenjada davant
ella, segon diu la cançó:
“Sibil.la
aguanta sa coca
que
no et caigui de ses mans
que
abaix hi ha quatre escolans
des
petits i des gran que baden un pam de boca”
La
decoració de neules a les cases també és una
plegaria desijant un bon any: “Cada cosa a son temps, i a Nadal
neules”.
Les
neules actuals de Mallorca són de paper, contenen motius
nadalencs i geomètrics i es penjen en enfilalls o tires que es
col·loquen en llànties, lladoners, altars, llums,
sostres i altres elements arquitectònics, grans pessebres,
escenes del Naixement i arbres. La seva temàtica és
variada: paisatje del naixement de Jesús, Nou Testament,
rosetons,... escenes pageses.
Una altra funció
principal de les neules era d'informació. La societat balear
estava molt acostumada a contar en setmanes, llunes... Les neules
situaven als cristians en el calendari litúrgic. Contavan les
setmanes des de Advent fins els Reis. El costun de la corona és
originaria d'Alemania que després de la primera guerra mondial
es va extendre per tota Europa, per part dels soldats. També,
amb les neules, se contaven els dies fins arrivar a Quaresma, les més
grosses les setmanes i les petites els dies. Un altra calendari per
contar les setmanes de Quaresma és la Jaia Coresma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada