Temps era temps, quan els animals parlaven...
Se'n
va anar a viure al desert, al Pispir, la regió dels sepulcres,
considerada pels antics egipcis com l'estatge del diable. Durant la
seva ascesi coneixé a Pau el simple, considerat degà
dels anacoretes del desert, a qui va veure morir i enterrar amb
l'ajuda de dos lleons. Segons explica Sant Atanasi-deixeble seu-, va
ser en el desert que sant Antoni va patir fortes temptacions del
dimoni, a les que va aconseguir vèncer, no sense grans
esforços i despreniments personals, arribant a assolir una
sòlida vida de santedat. Sens dubte, la seva relació
amb els animals el va ajudar en el seu creixement personal-qui conviu
amb animals sap que, generalment, aquesta relació els fa
millors persones. La dieta dura i les feines que feia van
minar la seva salut, però va viure molts anys (suposadament
fins els 105 anys).
Al 285
es va retirar a les muntanyes d'Egipte oriental en un castell
abandonat on va viure 20 anys. Al 305 va tornar a la vida comunitària
i es rodejà de deixebles, es diu que feia
miracles; amb els seus seguidors va fundar dos establiments a les
muntanyes orientals i un altre prop d'Arsinoe,
i ell mateix passava el temps en algun d'aquests establiments.
Al 311
sota l'emperador Maximià
va intentar morir màrtir, però no ho va aconseguir. Va
fundar un nou establiment conegut com a "muntanya de Sant
Antoni" i es va relacionar freqüentment amb Sant Anastasi,
bisbe d'Alexandria.
Quan aquest fou exiliat va intentar el seu restabliment intercedint davant l'emperador Constantí el gran,
que no li va concedir però el va convidar a Constantinoble,
proposta rebutjada per Antoni.
Es
va oposar als arrians.
Encara va veure la restauració d'Atanasi als 104 anys, i va
anar a Alexandria, però va tornar a les muntanyes on va morir
el 17 de gener del 356.
Fou enterrat en secret al Monestir de Sant Antoni (Desert oriental d'Egipte); al 561, el seu cos fou traslladat a Alexandria; al 663, a Constantinoble; al s. XI,
a Saint-Antoine-l'Abbaye (Isère,
França), que es va convertir en lloc de pelegrinatge. Es conserven una vintena de cartes
suposadament seves però només set son amb seguretat
genuïnes. Sant Anastasi
va escriure la seva vida.
Sant
Antoni visitant Pau l'Ermità, per D. Velázquez,
1636-1638 (Madrid, Prado)
La
seva llegenda ens explica un viatge fabulós en pelegrinatge
durant el qual el sant es troba -i s'enfronta- amb éssers
fantàstics (un centaure, un sàtir i un llop, gegants,
etc) i amb les temptacions mundanes, que li posen entrebancs en el
seu camí. Es diu que el diable el va temptar amb diverses
visions mortificants i pecaminoses, però sant Antoni s'hi va
resistir. Finalment, una plèiade de dimonis el van assaltar de
nit i el van apallissar. La nit següent, els dimonis van
retornar a la cova, convertits en mosteles,
per reobrir-li les ferides. Déu
va llançar un braç de llum a la cova que va atemorir
els diables, que no van retornar mai més. La proesa es va anar
estenent arreu i es van multiplicar els seus deixebles.
El 17 de
gener de 356, Antoni, ja molt ancià, va morir en un dels
vessants del mar Roig, de la muntanya Colzim. Precisament, aquesta
data va ser l'escollida per a la seva celebració. Situada a
principi de l'hivern, va quedar incardinada en un conjunt de
celebracions precristianes relacionades amb els cicles agrícoles.
Les cultures més arcaiques ja van relacionar el mes de gener
amb els seus rituals de fecunditat, de purificació i reinici
de cicle. Amb l'aparició del cristianisme algunes d'elles es
van convertir en benediccions (Ses Beneïdes), mentre altres van
subsistir més o menys igual (els balls i sopars al voltant de
les fogueres, per exemple). Aquest període, el de principis
d'hivern, també s'ha de relacionar amb la relaxació
d'algunes pautes socials, degudes a una major disponibilitat del
temps de lleure (durant el mes de gener el treball del camp no és
tan exigent com en altres èpoques de l'any) que es traduïen
en carnestoltes i balls. Sens dubte, aquestes antigues tradicions van configurar la festa de Sant Antoni, tal com la
coneixem a Balears, Catalunya i València, i amb certes
similituds en altres punts de la Mediterrània. De immemorial,
per tant, per Sant Antoni es beneeixen els animals, en un context de
festa carnavalesca amb foguerons, i balls, amb bons vins i viandes.
Temptació,
pel Mestre del Tríptic de l'Observança, ca. 1435 (Nova
York, Metropolitan Museum of Art)
Pintura
de Sassetta, 1435 (Siena, Pinacoteca nazionale)
Talla
del s. XV (Volkertshaus, Bad Waldsee, Landkreis Ravensburg) abat;
Pare Venerable, Portador
Se'l
representa vell i amb barba, amb una gaiata en forma de "tau"
i amb una campana penjada; amb un porc (a Occident); amb un llibre;
amb una creu en forma de "tau" (creu de Sant Antoni); com a
monjo; com a ermità essent temptat per dimonis i figures
femenines És considerat "Pare de tots els monjos"
La
seva festa és el 17 de gener (catòlics i ortodoxos); 30 de gener (coptes),
essent una celebració important en els països
d'influència cristiana.
Sant
Antoni és considerat el patró dels animals de peu rodó
i, per extensió, de tots els animals domèstics, així
com dels traginers.
La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia
un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que,
per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la
resta de la seva vida; és per això que popularment se
l'anomena Sant Antoni del porquet i, també, Sant
Antoni dels ases. Cal no confondre'l amb sant Antoni de Pàdua.
El
porc és un animal associat a la iconografia i a la llegenda
del sant, és una de les primeres fonts d'alimentació
humana dels pobles del Mediterrani, a excepció d'aquells que
practiquen les religions musulmana i jueva, que el tenen prohibit.
El porc és l'animal més important per a l'alimentació
en aquesta època de l'any i per això també és
protagonista de rifes, ja sigui de l'animal en viu, com dels embotits
corresponents, en moltes celebracions de Sant Antoni. El porc és
passejat, acompanyat solemnement per música tradicional, pels
carrers del poble de ciutat en un acte que serveix alhora per
anunciar la proximitat de la festa de Sant Antoni i per recaptar fons
per a l'organització dels actes.
Com
a tradicional protector dels animals útils per a les feines
del camp, se celebren en honor seu gran nombre de festes populars
relacionades amb ells, per tal d'obtenir la fertilitat dels animals i
dels aliments, i la seva purificació. En el passat va ser una
festa clau en moltes poblacions, essent la festa major d'hivern o
festa major petita. Actualment, el seu arrelament és un fet,
tot i que la desaparició dels animals de treball podia fer
pensar en l'extinció de la festa. Als països de parla
catalana, la devoció popular al sant es remunta al segle XII,
per la influència dels pelegrinatges a l'abadia de Sant Antoni
propera a Viena del Delfinat.
La
invocació a Sant Antoni està encaminada a obtenir la
fertilitat dels animals i dels aliments, i la
purificació, i és hereva de bona part d'antigues
advocacions precristianes amb idèntics propòsits. La
devoció popular al sant es remunta al segle XII i ha generat,
durant tots aquests anys un bon nombre de manifestacions festives.
Com a patró del gremi dels traginers , el sant beneeix les
cavalleries i presideix les Beneïdes. la festa també
compta amb la presència de grans focs, fogueres , de dimonis,
i d'un bon nombre de balls, cançons i tradicions
gastronòmiques pròpies.
Sant Antoniet
A
Palma, aquesta festa és coneguda com Ses Beneïdes de Sant
Antoni, i sempre s'ha articulat al voltant del que va ser l'antic
convent-hospital de Sant Antoni de Viana, conegut popularment com el
convent de Sant Antoniet, ubicat al carrer de Sant Miquel . Els
antonians es van fundar al segle XIII a Ve, al Delfinat de França,
primer com una confraria i després com a ordre (per aquest
motiu a Sant Antoni Abat se'l coneix també pel de Viana).
Aquesta ordre es va instal · lar a Palma no molts anys més
tard que fos conquerida l'illa per Jaume I.
Actualment es conserven
l'església i el claustre construïts durant el segle XVIII
fruit de profunda reforma que va patir el convent en aquesta època.
Tant el temple com el claustre estan configurats a partir d'una
planta el · líptica. Aquests dos espais, relacionats
amb la sala capitular barroca de la catedral, constitueixen l'exemple
més complet construït a Palma del concepte d'espai barroc
d'influència italiana. Els especialistes relacionen
l'arquitectura d'aquest convent amb el de Sant Andrea al Quirinal de
Bernini.
Durant segles, en la festa de ses Beneïdes els genets més joves, molts d'ells disfressats de manera grotesca, muntaven aldarulls pels carrers de la zona de Sant Miquel. Oficialment la festa s'iniciava al matí amb una missa al convent. Posteriorment, un sacerdot vestit amb roquet i estola sortia al carrer i se situava després d'una tauleta sobre la qual hi havia un petit cub amb aigua beneïda i una bacineta per recollir les almoines. Pel carrer de Sant Miquel-de l'església del mateix nom cap al convent Antoniano-acudien, un darrere l'altre, els cavalls, muls i ases amb les crineres i cues bellament ornamentades amb cintes de mil colors. Els èquids eren muntats pels propis propietaris o pels criats. Un a un anaven parant davant del sacerdot, el qual deia una breu oració en llatí, després mullava l'aspersorio a l'aigua beneïda i els anava esquitxant. Després el genet solia dipositar una almoina a la bacineta i continuava el recorregut pel carrer Sant Miquel cap al carrer Oms.
Aquest espectacle era vist per nombrós públic que obligava als genets a desplaçar-se amb compte de no ferir a ningú. Això passava al llarg del carrer Sant Miquel, però en arribar a la costa del carrer Oms el genet la baixava al trot per després continuar al galop per la Rambla fins arribar a la corba del Teatre Principal. Allà els genets es dispersaven. També n'hi havia que preferien baixar per l'encara més empinada costa de la Pols.
Aquest dia també es rifava un porc, es porc de Sant Antoni, que solia ser l'exemplar més gran de la porcada del convent. Els diners guanyat amb la rifa anava destinat als malalts afectats pel foc de Sant Antoni, els quals eren assistits pels antonians.
A
diferència d'altres pobles de Mallorca, a Palma no s'ha
celebrat tradicionalment la revetla), encara que en
l'actualitat si es celebren en diferents punts del municipi.
En l'actualitat, Ses Beneïdes de Sant Antoni, se segueixen celebrant. Ara, la majoria de cavalls, matxos i rucs han estat substituïts per mascotes (cans, moixos, fures, lloros ...), però el sacerdot segueix beneint i esquitxant amb aigua beneïda, sota l'atenta mirada de l'escultura de Sant Antoni Abat que presideix la façana del convent.
Un dels elements més coneguts arreu de l’illa de Mallorca durant la Festa de Sant Antoni Abat són els balls de Sant Antoni i els dimonis i les gloses, que formen un important llegat de la cultura popular mallorquina. Vet ací algunes de les gloses anònimes, populars, més conegudes arreplegades en festes:
Sant Antoni gloriós Sant Antoni de Viana
de Viana anomenat dia desset de gener
sigau nostro advocat qui beu primer i darrer
de tot perill guardau-mos. sempre beu de bona gana.
de Viana anomenat dia desset de gener
sigau nostro advocat qui beu primer i darrer
de tot perill guardau-mos. sempre beu de bona gana.
Sant
Antoni para lloves Sant Antoni i el dimoni
per dins mates i clapers sortiren ben dematí
per guanyar quatre doblers han passat sa nit de juerga
per comprar sabates noves. i ara no podran dormir.
Sant Antoni va per mar Sant Antoni va morir
sonant una campaneta a més de cent anys d'edat
amb sa seva guitarreta sa seva immortalitat
tots es peixos fa ballar. encara regna per aquí.
Noltros som una quadrilla Sant Antoni gloriós
que venim a refrescar de damunt sa muntanyeta
tant si es Toni com Tonina guardau-mos una cabreta
sa botella m'heu de dar. vos que sou tant bondadós.
per dins mates i clapers sortiren ben dematí
per guanyar quatre doblers han passat sa nit de juerga
per comprar sabates noves. i ara no podran dormir.
Sant Antoni va per mar Sant Antoni va morir
sonant una campaneta a més de cent anys d'edat
amb sa seva guitarreta sa seva immortalitat
tots es peixos fa ballar. encara regna per aquí.
Noltros som una quadrilla Sant Antoni gloriós
que venim a refrescar de damunt sa muntanyeta
tant si es Toni com Tonina guardau-mos una cabreta
sa botella m'heu de dar. vos que sou tant bondadós.
Sant Antoni gloriós
Sant Antoni gloriós
és patró dels animals vos que sou sant i sabut
lliberau-nos dels impostos donau-nos força i salut
i des nostros concejals. i doblers per gastar-los.
Una paraula ben dita Sant Antoni diu a sa mare:
basta per alegrar-mos "Feis-me ses butxaques grans,
Sant Antoni donau-mos que hi capin sis o set pans
tabac per omplir sa pipa. i set o vuit sobrassades".
Sant Antoni ha vengut Sant Antoni n'és vengut
amb un ase amb quatre cames dia desset de gener;
mos ha duit ses ensaïmades venturós s'homo que té
i una botella de suc. dona i no el fa banyut.
Sant Antoni és un sant Sant Antoni, un bon Sant
que té fama de miraculós sempre ajuda als animals
el dimoni és un bergant i el dimoni, mal dimoni
banyut, fals i envejós. es passeja fent el mal.
és patró dels animals vos que sou sant i sabut
lliberau-nos dels impostos donau-nos força i salut
i des nostros concejals. i doblers per gastar-los.
Una paraula ben dita Sant Antoni diu a sa mare:
basta per alegrar-mos "Feis-me ses butxaques grans,
Sant Antoni donau-mos que hi capin sis o set pans
tabac per omplir sa pipa. i set o vuit sobrassades".
Sant Antoni ha vengut Sant Antoni n'és vengut
amb un ase amb quatre cames dia desset de gener;
mos ha duit ses ensaïmades venturós s'homo que té
i una botella de suc. dona i no el fa banyut.
Sant Antoni és un sant Sant Antoni, un bon Sant
que té fama de miraculós sempre ajuda als animals
el dimoni és un bergant i el dimoni, mal dimoni
banyut, fals i envejós. es passeja fent el mal.
Sant Antoni gloriós
Sant Antoni i el Dimoni
guardau-nos aquesta bóta; anaven cap a ciutat;
de vi no en begueu gota, quan en cara eren a Inca
ja en beurem noltros per vos. el dimoni anava gat.
Sant Antoni és
un bon sant guardau-nos aquesta bóta; anaven cap a ciutat;
de vi no en begueu gota, quan en cara eren a Inca
ja en beurem noltros per vos. el dimoni anava gat.
i qui te un dobler li dona
perque hem guard s' animal
ant si és de pèl com de ploma.
-
Estava molt mal vist fer matances.
-
Aquest dia és considerat la festa dels animals per la qual
cosa no se’ls feia treballar, era costum donar-los un pinso
extraordinari i fer-los objecte d’un tractament respectuós.
També
era
mal vist tenir-los fermats.
-Després
de les beneïdes i les cavalcades se’ls deixava a lloure per
dins una tanca.
-
Es guarnia els animals amb els millors arreus, sovint amb corretjam
fet expressament per aquell dia. Els genets, igualment, vestien llurs
millors robes i, com els animals, lluïen el bo i millor que
tenien. Els cascavells, campanetes i d’altres elements sonors
igualment que les cintes de coloraines tenen
caràcter d’amulet i de protecció contra els mals
esperits.
ELEMENTS
SIMBÒLICS DE LES FESTES DE SANT ANTONI
les
collites. Es considera el Foc com a fill del Sol que va arribar a la
Terra a través del llamp. El nostre calendari és
eminentment solar si bé incorpora també el còmput
dels antics calendaris lunars, pel que fa a les setmanes i als mesos.
Els foguerons (presents a les revetles de sant Antoni i de sant
Joan), les rodes de foc, les danses i balls en rotlle són
símbol de la força del sol. La cultura popular té
moltíssims refranys que fan referència al fet que les
hores d’irradiació
solar es recuperen:
Per Nadal, creix el dia una passa de gall,
Per
sant Esteve, una passa de llebre,
Pels
reis una passa de vell,
Per
sant Antoni, una passa de dimoni.
Sant
Antoni: durant el mes de gener el cristianisme va col.locar les
festes dels sant barbuts: Sant Antoni, Sant Pau i Sant Maur. Segons
Joan Soler: Aquest barbuts recorden
Saturn, el vell Cronos de llarga barba blanca, incorporat al santoral
cristià amb les Saturnalia, en el canvi de l’any, origen
remot del Carnestoltes. En les celebracions d’aquesta diada
s’acullen ritus precristians de l’hivern, de fertilitat i
purificació.
Dimonis:
segons Antoni Gili, els dimonis són reminiscències
llunyanes dels antics xamans i bruixots que entorn del foc dirigien
els rituals en pro de la fecunditat
de la tribu a la qual pertanyien a fi d’assegurar la seva
supervivència i també en pro de les bones collites. Un
component ritual molt primitiu és el fet de saltar damunt el
foc, acte que es creia, comportava la consecució màgica
de la fecunditat. Un element importantíssim
del dimoni o millor dit “bruixot” és la garrota: En els
pobles de Mallorca encara segueixen aquesta cerimònia del salt
sobre el foc dels dimonis. I ho fan proveïts del seu emblema més
característic: la canyafel.la, el simbolisme sexual de la
mateixa, representatiu de l’organ sexual masculí,
l’evidencia perfectament el mateix origen etimològic de la
paraula: canya fel.la, és a dir, fàl.lica. No és
casual, doncs, el fet molt popular a Mallorca de cantar cançons
verdes aquesta nit màgica presidida pel foc. Diu Antoni Gili:
podem encara percebre en el to
de la festa actual un deix orgiàstic que, si avui no va més
enllà del cant bullangós i d’un sanitós
empinar el colze, degué constituir en altre temps una
autèntica i desenfrenada orgia.
Cavalcades:
tothom que tenia un animal de sella o de bast compareixia a la plaça
del poble per fer una cercavila. La cavalcada remet a la processó,
a la desfilada seguint un ordre, un fenomen ancestral conegut gairebé
en totes les religions, amb relació amb el mite de l’etern
retorn als orígens.
Porc:
per a la cultura catalana el porc és un animal totèmic.
Per a les cultures índies de les planures d’Amèrica
del Nord és el bisó. En canvi per als celtes és
el porc senglar. Les relacions que mantenim els mallorquins en
particular i els catalans en general amb el porc està marcada
per la simpatia i la gratitud ja que tot ens ho dóna i no
deixa desperdici. És per això que el dia de Sant Antoni
està mal vist matar el porc però en canvi al caliu dels
foguerons torram porc (botifarrons, llengonissa, sobrassada,
xulla...). Igualment la matança del porc és un ritual
que encara no fa molts anys durava dos dies. Menjam porc per Sant
Antoni i també per Nadal (porcella rostida) continuant una
creença primitiva i pre-cristiana que considera el porc com
l’esperit del gra en forma d’animal. Diu Joan Soler a
l’Enciclopèdia de la Fantasia popular catalana: Sant
Antoni abat o “del porquet” pren el relleu de l’antiga
divinitat protectora dels porcs, fura de l’esperit del gra. El crit
que els porquers arrien als porcs quan volen fugir és “sus”
o “ust” (en llatí ‘sus’ vol dir ‘porc’). El porc
és un animal totèmic, antiga representació de
l’esperit del gra; la seva carn és prescrita en l’àpat
de Nadal.
Rifa
del porc: es rifava un porc per recollir doblers destinats a la
comunitat els frares antonians que recollien els malalts de lepra.
Els comerciants del carrer de Sant Miquel de Ciutat, on està
situat l’edifici de Sant Antoniet (antic hospital de leprosos) han
recuperat aquest costum. Aquesta comunitat es va dissoldre quan els
avenços de la medicina van fer minvar la llebrosia. A Ciutat
és costum rifar el porc més gras de tota l’illa. Com
que generalment de tan gras no podia caminar, el
porc era passejat en carro pels carrers de la ciutat al so d’una
tonada de xirimia especial.
L’any
1879, el govern de Madrid va prohibir la rifa del porc
per afavorir la “lotería nacional”. Tot i la prohibició
el poble mallorquí va continuar fent-la fins avui.
Beneïdes:
en els ritus solsticials primitius un element important és
l’aigua que en el nostres cas fa acte de presència en l’acte
de beneir. Per altra part, en anys de sequera, és costum
intercedir a Sant Antoni que, com a protector de la pagesia, dels
conreus i dels animals, afavoreixi la pluja. De fet, ens trobam
davant la cristianització de les danses primitives demanat la
pluja. L’aigua és un símbol ambivalent. Té un
aspecte positiu i un altre negatiu. Evidentment, l’aigua de les
beneïdes és la mateixa aigua del ritual iniciàtic
del baptisme cristià que a la vegada continua la creença
primitiva d’entendre l’aigua com a mantenidora de la vida en un
cicle constant que mai no s’atura: pluja, fonts i rius, mar,
evaporació i novament la pluja fecundant, símbol alhora
aquàtic i celeste, com la rosada matinal.
Corregudes:
curses de tota mena, amb cavalls i amb ases, amb sella, a pèl,
amb la sella descordada, etc. També es feien curses amb
cintes.
Carrosses:
A Mallorca
la festa de Sant Antoni pren aspectes carnestoltes que s’estenen
per les diades immediates a aquest període . És
per això que que alguns participants van disfressats de manera
grotesca a les carrosses.
Canya:
a Mallorca és costum endiumenjar les carrosses amb canyes
silvestres perquè des de temps immemorials hem considerat la
canya, de la qual es fan instruments musicals com el flabiol, com un
amulet màgic que allunya els mals esperits. D’aquí ve
el costum ancestral de posar una canya dreta, o una granera amb mànec
de canya, al costat del llit o darrera la porta.
Pi:
el dia de Sant Antoni (17 de gener) a Pollença fan la davallada del pi. Aquest arbre en la nostra cultura és un
símbol d’immortalitat. Segon l’Enciclopèdia de
fantasia popular Catalana de Joan Soler: A
les festes dinosisíaques gregues, un gran pi era dut en
processó i plantat enmig de la plaça;
al seu entorn, orgies i embriagueses de vi, escenes amb pells i
banyes de boc, orígen de la tragèdia (tragos= boc, i
aoído= vi); d’aquí la relació del pi
amb el vi. D’aquí també el fet que els
cellers de Mallorca anuncien l’arribada del vi novell amb una
branca de pi al portal.
Balls:
començava el dissabte de Sant Antoni després de
l’encesa de foguerons i durava fins a trenc d’alba. A Artà
es van fer fins a principis del segle XX. El ritual acabava donant la
benvinguda als primers raigs de sol.
Glossades:
Per Sant Antoni eren molt habituals els combats de glossadors. A
Manacor han recuperat aquesta tradició.
Mostres
de teatre popular casolà: posaven en escena les
temptacions de sant Antoni però en un pla còmic i
gairebé infantil i en les quals el dimoni n’era la figura
més destacada.
Fer
captes: El jovent, en cercavila pels carrers, de casa en casa,
cantant i tocant instrument capta menjar o doblers per després
celebrar una berenada amb motiu d’una festa popular. Era costum
amenaçar als qui no donaven res amb una desgràcia.
Fogueró
dels quintos: A molts pobles els quintos, a més de fer
captes, fan un fogueró per a Sant Antoni i endiumengen
carrosses per a les beneïdes.
Sant
Antoni, dia escollit per a:
-
Llançar-se a nedar per més freda que sigui l’aigua ja
que es creu que guarda de mals i porta bona sort. Aquest costum el
trobam desplaçat en alguns llocs a Nadal o a Cap d’Any.
-
Plantar rosers.
-
Posar els picarols i les esquelles al bestiar, especialment el de peu
rodó i forcat: Les
esquelles del bestiar sembla que responen a un antic culte solar i
lunar de caient màgic encaminat a guardar els animals de mal
donat i de l’atac dels mals esperits. A l’edat de bronze ja es
troben esquelles d’aquest metall, de marcat caràcter màgic
(Joan Amades).
DIMONIS DE MALLORCA
I visqueren en pau i alegria anys i més anys, fins que foren morts; i al cel mos vegem tots plegats. Amèn.
DIMONIS DE MALLORCA
Sant Antoni s'ha vist superat, en quant a protagonisme, pels dimonis.
Ajudem entre tots a recuperar la seva figura en el dia de la seva festa.
I visqueren en pau i alegria anys i més anys, fins que foren morts; i al cel mos vegem tots plegats. Amèn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada